Dubtes sobre el 25N? Estadístiques per fer decantar el vot.

La cita electoral d’aquest diumenge serà segurament la més emocionant de la nostra generació, només superada per la consulta sobre l’autodeterminació que vindrà a continuació, ja sigui sota forma de referèndum, consulta o eleccions plebiscitàries. Jo mateix m’he trobat amb el dilema de qui votar i ho he estat meditant durant dies. Abans de prosseguir, com molts sabeu i per demostrar la llibertat de pensament amb la que escric aquestes línies, recordar que no milito a cap partit i que en les tres darreres eleccions he votat a tres partits diferents.

Començar amb unes dades rapides. Donada la situació de total incertesa en la que ens trobem he calculat la mitjana de totes les enquestes publicades aquest mes de Novembre (13 en total, estalviant-me l’enquesta de dubtosa metodologia de Canal Català).

Amb la qual cosa he obtingut la taula següent:

Tots sabem el valor de les enquestes (la subrepresentació de Solidaritat Catalana i les CUP té molt a veure amb la mida de les mostres), però m’agradaria ressaltar la relació de forces que se’n deriva i que sí que té més números de complir-se:

(és obvi però Partits Sobiranistes: CiU, ERC, ICV, SI i CUP; Partits Unionistes: PSC, PP i C’s)

Observant l’evolució respecte a les eleccions del 2010 veiem com les forces unionistes baixen 6 diputats a favor de la majoria sobiranista, ressaltant la clara tendència alcista de l’independentisme.

Aquestes darreres dades segurament poden ser més interessants ja que ens donen una idea de la massa electoral en la que es mou cada bloc. I aquí és on vull anar a parar. Crec que és imprescindible que el procés sobiranista obert pel president Mas vagi acompanyat d’un important augment de diputats per part de CiU, però també fóra bo que ERC aconseguís la segona posició i pactés les condicions de la consulta com a principal partit de la oposició. Tampoc podem oblidar que un procés d’aquestes característiques requereix de personatges com l’Alfons Lopez Tena, probablement únic polític català que empra el mateix llenguatge i to que el bloc unionista i que serà imprescindible en la campanya del Sí. L’adopció del dret a decidir i del discurs contra les retallades també pronostiquen un cert avenç d’ICV. Finalment, és molt probable que les CUP aconsegueixin representació al Parlament.

I aquí el dilema. És pràcticament impossible que tots aquests punts es compleixin donada la massa electoral de 92 diputats de la que disposaria el bloc sobiranista. D’aquí la transcendència de prioritzar els objectius. Malgrat la col.lossal majoria sobiranista, de cara a Madrid i a la comunitat internacional qualsevol resultat en el que CiU retrocedeixi o quedi lluny de la majoria absoluta condemnaria el procés. Si som aquí és pel pas que va emprendre el President el primer dia del debat de Política General al Parlament, en el que va apostar tota la seva trajectòria en iniciar el camí polític cap a la independència. Quin és el resultat que tindran en compte les cancelleries i els primers ministres europeus el 25N? Si el projecte de referèndum d’independència d’Artur Mas té suport o no. És prou simptomàtic que des d'Escòcia només ens arribi el discurs i el pes polític de l’Alex Salmond i que ningú es fixi en l’independentisme minoritari escocès. Si ERC se situa com a segona força, puja ICV, entren les CUP amb 6 diputats i Solidaritat manté el seu pes electoral però CiU retrocedeix i fins i tot baixa dels 60 diputats, algú té el més mínim dubte que malgrat disposar d’una incontestable majoria pel dret a decidir, el procés sobiranista serà inviable? Si CiU retrocedeix o queda lluny de la majoria absoluta, de cara a Madrid i al món el cas català serà un assumpte arxivat i potser haurem perdut la única oportunitat en tota la història per assolir l’alliberament nacional.