Existeix la percepció de les idees com a organismes vius, que es traspassen de cos en cos en el seu propi món, la ideoesfera, que equivaldria a la bioesfera dels animals però per les idees. Al 1970 en Jacques Monod emetia la hipòtesis que les idees podrien posseir autonomia pròpia, que serien capaces de multiplicar-se i expandir-se (Le Hasard et la Nécessité). Al 1976 Richard Dawkins evoca per primer cop el concepte d'ideoesfera en El Gen Egoïsta. Deia que "quan plantes una idea fèrtil en el meu esperit, parasites literalment el meu cervell, transformant-lo en vehicle per la propagació d'aquesta idea".
Les idees neixen, s'expandeixen, i finalment poden perdurar, mutar, convertir-se en residuals o morir. Aquí s'hi poden barrejar tant temes de fe com purament ideològics. A títols d'exemples el protestantisme va emergir dels qüestionaments d'en Luter, el marxisme va aparèixer arran de les interpretacions econòmiques i històriques de Marx, el feixisme del Duce Mussolini, etc. Tot idees que van trobar la manera de quallar en una quantitat suficientment nombrosa de gent com per agrupar-ho en moviments ideològics o religiosos, expandir-se i canviar el transcurs de la història. Però una idea no ha de ser necessàriament veritat o demostrada empíricament per estendre's, com és el cas de la religió, d'aquí que el concepte d'idea no sigui sinònim de coneixement, sinó de creença i opinió.
Si ens fixem en el catalanisme/sobiranisme (no estic per matisos) és una obvietat que és un moviment que gaudeix d'un profund arrelament al nostre país i que ha sabut perdurar en el temps, donant lloc a que no es pugui entendre l'actual organització territorial de l'Estat sense el paper que el catalanisme va jugar en el seu moment. Però ara mateix el gran drama de Catalunya és sens dubte que al mateix temps que el país compta amb el major autogovern de la seva història contemporània, també és veritat que coincideix amb el major desinterès de la societat civil per la política. El gran problema polític d'aquest primer quart de segle és que ningú serà capàs de canalitzar aquesta corrent d'idees nacionalistes i que el catalanista-tipus també s'estigui convertint en l'abstencionista-tipus. Ningú no és capaç de revitalitzar el moviment i il.lusionar amb projectes credibles mirant més enllà de les cites electorals i el curt termini.
Les idees neixen, s'expandeixen, i finalment poden perdurar, mutar, convertir-se en residuals o morir. Aquí s'hi poden barrejar tant temes de fe com purament ideològics. A títols d'exemples el protestantisme va emergir dels qüestionaments d'en Luter, el marxisme va aparèixer arran de les interpretacions econòmiques i històriques de Marx, el feixisme del Duce Mussolini, etc. Tot idees que van trobar la manera de quallar en una quantitat suficientment nombrosa de gent com per agrupar-ho en moviments ideològics o religiosos, expandir-se i canviar el transcurs de la història. Però una idea no ha de ser necessàriament veritat o demostrada empíricament per estendre's, com és el cas de la religió, d'aquí que el concepte d'idea no sigui sinònim de coneixement, sinó de creença i opinió.
Si ens fixem en el catalanisme/sobiranisme (no estic per matisos) és una obvietat que és un moviment que gaudeix d'un profund arrelament al nostre país i que ha sabut perdurar en el temps, donant lloc a que no es pugui entendre l'actual organització territorial de l'Estat sense el paper que el catalanisme va jugar en el seu moment. Però ara mateix el gran drama de Catalunya és sens dubte que al mateix temps que el país compta amb el major autogovern de la seva història contemporània, també és veritat que coincideix amb el major desinterès de la societat civil per la política. El gran problema polític d'aquest primer quart de segle és que ningú serà capàs de canalitzar aquesta corrent d'idees nacionalistes i que el catalanista-tipus també s'estigui convertint en l'abstencionista-tipus. Ningú no és capaç de revitalitzar el moviment i il.lusionar amb projectes credibles mirant més enllà de les cites electorals i el curt termini.
1 comentari:
el que estava buscant, gracies
Publica un comentari a l'entrada