L’etern problema

El govern francès ha posat en marxa 30 criteris de puntuació del rendiment dels seus ministres, els encarregats de l’avaluació seran consultories privades. “La política és un terreny com els altres, que ha de rendir comptes als nostres ciutadans” justificava el portaveu del govern. [font: Nouvel Observateur]. Independentment del fet que aquesta mesura finalment serveixi per adonar-se realment de la feina feta o no, el cas és que sempre s’ha criticat la impunitat amb la que poden actuar els polítics, que un cop passades les eleccions poden fer el que els hi doni la gana i quan es tornin a apropar dates electorals ens facin ser testimonis de la seva particular visió de la realitat per pintar-ho tot blanc o negre i l’apropament d’eleccions a la metròpoli revifa encara més aquest usant joc polític. La balança de resultats que hauria de presentar una empresa per veure objectivament si la gestió ha estat la correcta brilla per la seva absència en el món polític. Si bé és cert que existeixen dades numerables i objectives com podrien ser el creixement del PIB, l’evolució de l’atur, etc. no acaben reflectint si la gestió governamental ha estat l’encertada. En el cas del PIB l’efecte de les polítiques econòmiques és ambigu i sobretot, no se sap ben bé quan acaba de fer efecte la política d’un govern i quan comença la del govern següent. Els cicles econòmics no van al ritme de les eleccions per entendre’ns, pot ser que un govern s’aprofiti d’una tendència global expansionista per penjar-se injustament medalles. Per exemple el fiasco de govern del Tripartit 1.0 va tenir la sort de produir-se en un escenari de bonança econòmica, la qual cosa atenuava una mica el desgavell polític. Però imagineu-vos per un moment que aquell pacte i posterior desgovern s’haguessin produït en un clima de recessió....

Sigui com sigui, qualsevol mesura de control del rendiment dels polítics és benvinguda perquè l’objectiu primer d’un partit és guanyar les eleccions i no pas governar bé, el mitjà (les urnes) ha passat davant del teòric objectiu (governar eficientment), i això s’ha de canviar per no acabar de pervertir del tot el nostre sistema democràtic.