dimarts, 3 de juliol del 2007

Txetxènia


"si anorreem Txetxènia en un mes, Occident no se n’adonarà"
Alexandre Mikhailov, general rus


Permeteu-me que recordi un tema masses vegades amagat de l'actualitat que literalment em rebenta. És un de tants conflictes oblidats que quedaran per sempre en la mala consciència de la humanitat i sobretot del món occidental, que per interessos no ha gosat mai atxecar la veu contra Rússia. I és que el pitjor del cas és que al dependre energèticament Europa de Rússia, la Unió ha fet i seguirà fent la vista grossa sobre un dels genocidis més impunes de la història contemporània. La última oportunitat que va conèixer el país per independitzar-se fou a l'ocasió de la caiguda de la URSS al 1991, quan ho pretenia a l'igual que ho estaven aconseguint la resta de països que van acabar desmembrant l'antic Estat rus. El problema va ser que tot i aconseguir el suport popular mitjançant un referèndum, la comunitat internacional se li va girar d'esquena i va permetre les posteriors repressions de l'exèrcit rus sobre el fill desobedient del Caucas. Recordo fa molts anys, sentir el testimoni colpidor al Bon Dia Catalunya d'un enviat especial que explicava les desgràcies del poble txetxé, va explicar que: "a una jova txetxena li van matar el marit, quan els hi va anar a protestar a un grup de soldats russos desplegats per la zona, el sergent la va violar. Després d'això la noia no va trobar més alternativa que fer-se un vestit d'explosius i volar-se pels aires en un atemptat suïcida contra tropes russes". La frontera entre terrorisme i resistència és molt fina en alguns casos. Les xifres parlen per elles mateixes, en 13 anys de guerra s'han aniquilat 3/4 parts del poble txetxé...