Ments corcades (primera part)

Unanimitat amb matisos, així es podria definir l'opinió presentada en els mitjans de comunicació dominants, on afirmacions i discrepàncies no són més que diferents tonalitats d'un mateix color. Pretenen apropiar-se de les regnes de la vox populi mancant-los-hi tot i això legitimitat per fer-ho. N'és un exemple la desfiguració de TV3 convertint-se en TVE3, des del poder públic es va procedir a una vertadera desnacionalització del canal. Aquells que en temps d'oposició pregonaven independència política pel que feia referència als directius de la CCRTV, només arribar van nomenar un ex ministre del PSOE (sic) en Joan Majó, president de la corporació. També llavors es va fer palesa la voluntat de crear un llibre d'estil de caire espanyolista com proposava en Miquel Iceta (PSC) on s'hauria de prohibir l'ús del terme Països Catalans. L'estratègia, explícita, era i és evitar parlar del fet nacional català i tractar solament dels temes més fútils de l'actualitat (ja sigui emmarcant les notícies en el centre de gravetat d'Espanya, és a dir que tot el que passa a Espanya és notícia). Les tertúlies i convidats d'en Josep Cuní no són altra cosa que telescombraria informativa. La caverna mediàtica no només la trobem a Madrit, aquí també amb menys recursos això sí, però l'unionisme gaudeix de bona cobertura amb capçaleres catalanes com El Periódico, autèntic pamflet socialista i La Vanguardia, on qualsevol brisa catalanista li provoca urticària. La conseqüència de tot plegat: un aborregament de tots plegats uniformitzant opinions i interpretacions.