Opció per defecte

Article publicat a 13alacarta.cat

Imagina't dos països; A i B, amb taxes de donació d'òrgans del 12% per A i del 99,9% per B. A primera vista, la lògica convida a imaginar-se dos estats diametralment oposats, amb un nivell de desenvolupament, institucions i estàndards culturals sense punt de comparació.

Nogensmenys i per més sorprenent que sembli, el país A és Àustria i el país B Alemanya.No trobareu l'explicació en les variables que mencionava - totes molt similars - sinó en el fet que l'opció per defecte de donar òrgans a Àustria és que No i a Alemanya que Sí. Malgrat disposar de llibertat individual per triar l'opció contrària - solament cal fer-ne la petició formal - la immensa majoria de la població accepta l'opció estàndard.Aquesta mateixa lògica és omnipresent a casa nostra. Si als anys 1980 s'hagués plantejat el model educatiu en funció de la realitat sociolingüística, no cal dir que la immersió lingüística ho hauria tingut un pèl magre. Més de trenta anys després però, s'ha consolidat un model que empra el català com a llengua vehicular per defecte i que compta amb el suport dels principals agents del país. I prova d'això la tenim amb la sentència del Constitucional, seguida de la del Suprem i del TSJC, que han tingut com a resposta un clam unànime de rebuig per part de la societat catalana. Aquesta s'ha acabat apropiant i considerant seva l'opció estàndard del català.L'estatus de la llengua - ja sigui l'opció per defecte o no - té unes repercussions que van més enllà de l'anècdota. Al ser possibilitats excloents; el fet que es relegui la llengua pròpia del país a segona opció deriva lògicament en que la llegua per defecte sigui l'altra. Com comentava, aquest esquema s'aplica a tots els estaments, des d'un pilar fonamental del país com és l'educació fins a aspectes més superficials com la matricula dels cotxes. No admet molta discussió preguntar-se quantes matricules tindrien el CAT si per defecte sortissin dels concessionaris catalans amb el logo. Segons l'evidència empírica, no es pot concloure que la decisió del ciutadà, consumidor o usuari sigui efectivament una decisió quan l'opció per defecte té una ponderació determinant - fins al 100% en molts casos - en el resultat, per exemple l'oferta de cinema. En la construcció nacional no només s'han de garantir els drets dels consumidors catalanoparlants per tal de poder gaudir de la seva llengua en tots els àmbits, sinó que també seria recomanable capgirar la truita i assegurar-se que l'opció per defecte fos la més pròxima al país, ja sigui en termes lingüístics com identitaris.