Cap a l'Apartheid lingüístic

Fa un parell d’anys – en aquell moment la sentencia del TC també havia de ser immediata - un diputat del Partit Popular em comentava que els catalanistes l’estàvem espifiant amb el nou Estatut, i que el Tribunal Constitucional reinterpretaria molts dels articles, en principi a favor d’un major autogovern o de blindatge de competències, en detriment dels nostres interessos. En aquell moment em va citar un cas concret: la immersió lingüística. Segons ell, durant tots aquests anys el model – d’emprar el català com a llengua vehicular- era legalment sostenible atès que cap llei explicitava el contrari, però que a partir del moment en el que el TC s’hagués de posicionar al respecte, ens el tombarien.

Com si d’una profecia s’hagués tractat, els detalls de la sentencia publicats avui desintegren legalment el model d’immersió lingüística. Un model que va arribar a ser elogiat des de la Unió Europea i que ha permès que la societat catalana no es fracturés seguint sistemes de varies vies, com passa per exemple al País Basc. Un model de dues o tres vies que de manera pràcticament unànime, tant des de la societat com dels representants al Parlament, s’ha volgut evitar a tota costa. El sentit d’Estat s’ha fet valer, conscients que la cohesió del país estaria en joc si es posava en dubte. Malgrat això, el TC acaba d’assentar un precedent potencialment destructiu respecte d’aquesta preuada cohesió declarant: Pero desde ahora hemos de dejar sentado en nuestra argumentación que, como principio, el castellano no puede dejar de ser también lengua vehicular y de aprendizaje en la enseñanza. (pàgina 475 de la sentència). La bretxa que obra aquesta declaració dibuixarà un somriure de satisfacció a una minoria residual de Catalunya, que des de sempre ha procurat destruir el model d’immersió lingüística pregonant per l’apartheid lingüístic a les aules, però no pot ser sinó una bomba de rellotgeria per la unitat del país.

Els temps canvien però algunes mentalitats són inamovibles. El 26 de gener del 1716, els funcionaris castellans rebien una Instrucción Secreta per part del fiscal del Consejo de Castilla, en don Jose Rodrigo Villalpando, que deia: "...pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado...". Gairebé tres segles després, els castellans encara no han après a dissimular el cuidado, i segueixen coherents amb la seva historia humiliant-nos de manera tan barroera.