Estats fallits

mercat d'Antigua - Guatemala (foto de l'autor)

A mitjans del segle XIX, al Paraguai es va iniciar un experiment que, desgraciadament, quedaria amputat per la historia. Al 1858 els anglesos hi enviarien nombrosos grups d’enginyers per investigar i millorar tècniques industrials, mundialment pioneres. En pocs anys, es produiria una industrialització accelerada al país: s’hi construirien línies de ferrocarrils, una flota mercant, comunicacions telegràfiques i es potenciaria una producció competitiva del cultiu propi de tabac. Emperò poc temps després, Brasil, Argentina i Uruguai es constituirien en la Triple Aliança, convençuts que el model que s’hi estava implantant no era correcte i podria servir de mala influència per la resta d’Amèrica Llatina, i li declararien la guerra. El final, previsible, seria l’esclafament de Paraguai. El país va perdre la pràctica totalitat de la població masculina i es va quedar en ruïnes.

Quan t’endinses en altres països és sovint recomanable evitar temptacions etnocentristes. Has de procurar contemplar les societats sota l’angle dels membres que la constitueixen sense descriure-les de “millors” ni de “pitjors” respecte del teu origen. No obstant, a voltes aquesta primícia no es pot validar i contemples, aterrat, com alguns països s’han quedat encallats en alguna cruïlla de la història. I, el que pot arribar a ser pitjor, que retrocedeixin any rere any. Amb l'excepció de Panamà, i en menor mesura de Costa Rica, a la majoria de països d’Amèrica Central la misèria i la pobresa t’envaeixen a cada carrer. Fa un bon grapat de segles, els inques no tenien problemes de desnutrició. Avui en dia a Amèrica Llatina hi consten 9 milions de nens amb desnutrició crònica, el que equival a 16 de cada 100 criatures. És una realitat que has de viure per entendre-la.

T’imagines viure en un país on el ciutadà mitjà no té aigua calenta, habita en una xabola i viu de l’autoconsum del seu mal-cuidat hort? T’imagines viure en un país on els pocs centres comercials estan acorralats per les forces armades? On els hotels passen desapercebuts sota la forma de bunkers, sense el nom a l’entrada, i ballats i envoltats d’infranquejables parets adornades amb filferros espinosos? On passar d’un carrer a l’altre de les capitals i principals ciutats només sigui segur si “agarras un taxi”? T’imagines viure en un país amb 40 morts diaris per violència? On un narcotraficant pagui la campanya del candidat guanyador a la presidència i tingui via lliure per operar el seu negoci? I qui gosi investigar la corrupció al govern tingui els dies comptats (per exemple l’advocat Rosenberg a Guatemala o el periodista Christian Poveda al Salvador). T’imagines viure en un país en el que, si dus anells als dits d’una mà, tens una forta probabilitat que te la tallin per robar-los? T’imagines viure en un país sense trens i on l’únic transport públic, els busos, sigui també el més insegur? On precisament el conductor d’un autobús doni les gràcies a déu cada vegada que arriba a bon port sense ser assaltat? (39 conductors d’autobús assassinats a Guatemala City des del 2009). T’imagines viure en un país en el que la gent no s’atreveix a parlar amb cap desconegut per por d’ofendre’l en les idees o les posicions, i veure’s forçada a cavar la seva pròpia tomba el dia següent? T’ho imagines? Benvingut a Amèrica Llatina.

En el moment en el que escric aquestes línies sóc a la capital de Nicaragua, Managua, i vinc de recórrer Guatemala, El Salvador i Hondures. Em trobo a l’habitació d’un hotel que més aviat aparenta ser un bunquer; totalment aïllat del carrer per forces de seguretat i murs infranquejables. De fora estant, és impossible reconèixer que es tracta d’un hotel ja que procura romandre dissimulat i difuminat dins del paisatge urbà de la capital. De fet, la intenció no era quedar-nos-hi però per enllaçar amb la següent destinació, Costa Rica, hem de fer-hi nit. Al mateix temps anuncien per televisió els resultats de les eleccions a Colòmbia. Es tracta de la primera volta i el fins ara president, Uribe, no es torna a presentar per haver esgotat dos mandats. En tot cas l’acusen d’instigar més de 1300 assassinats per justificar la seva lluita contra les FARC – un conflicte que porta més de 50 anys -, així com d’atorgar ajuts multimilionaris a grans explotadors agraris que van recolzar les seves anteriors campanyes, tot descartant els petits i mitjans explotadors dels ajuts. Ah, i un 87% dels diputats amputats pel cas Noguera – un escàndol que va sacsejar el país – van resultar ser del seu partit. I com deixa Uribe el país? Amb un 50% de pobresa, tot i que convé mencionar un lleuger matis: 4 de cada 5 colombians guanyen menys de dos salaris mínims.

Així doncs, en aquests moments estan anunciant els resultats per TV: el candidat continuista, Santos, acaba de guanyar obtenint un 40% del suport, a 20 punts percentuals del seu principal rival...