Possibilitats

Precipitació era segurament la paraula que millor descrivia l'actitud de Joan Carretero quan aquest va declarar que la seva associació, Reagrupament, concorreria a les properes eleccions autonòmiques. Una possible percepció era pensar que s'equivocava i que a més de fragmentar el vot catalanista/independentista, a nivell personal la seva millor opció hagués estat que s'esperés cautelosament en segona línia que Esquerra es donés l'hòstia electoral anunciada per propulsar-se a les regnes del partit. Aprofitant així la seva estructura ja consolidada i arrelada al territori no tindria l'epopeia colossal de trobar una nova escletxa dins la societat civil per dur a terme el seu projecte de renaturalitzar l'independentisme i de regeneració democràtica que pregona amb Reagrupament.

Avui ja no penso el mateix. D'un temps ençà han anat teixint una xarxa alimentada per conferències que realitzen poble a poble - ara mateix torno de la conferència de Vilanova i la Geltrú - i la sensació és que alguna cosa potent s'està coent. No disposen de medis per donar-se a conèixer ja que pràcticament cap mitjà de comunicació sol riure les gracietes de l'independentisme, excepte la xarxa 2.0 i el boca a orella. Els efectes d'aquest darrers recursos emperò, poden arribar a ser espectaculars i sinó seria incomprensible que la conferència d'una simple associació aconsegueixi omplir a petar l'aula magna de la UPC de Vilanova en horari de prime time. Si la repercussió a Vilanova és representativa de la que solen tenir en altres viles i ciutats del país, avanço que la presència de Reagrupament al Parlament ja no és cap quimera.