calb

T'aixeques i notes una inusual frescor al cap. Al passar-hi la mà només sents un teixit de pell i pots resseguir perfectament la forma del teu crani, primer amb una mà i després amb les dues efectues uns moviments circulars. El tacte és curiós i descobreixes sensacions fins llavors desconegudes. Després d'haver esmorzat i encara mig ensopit t'entretens al mirall amb aquest nou personatge que acabes de conèixer. No saps quin posat fer, l'eco de la teva imatge et desconcerta i per uns moments sembles desproveït del teu jo. Inclús pressenteixes un sentiment de nuesa quan surtis de casa.

Seguint el compàs d'un canvi tan radical ja veus el dia que t'espera, les reiterades explicacions exposant el perquè de la nova aparença, anticipant l'impacte visual d'haver perdut els cabells i els jocs de paraules de rigor amb presa de pèl inclosa. Amb la primera coneixença que et trobes t'esplaies en descriure els detalls, amb la segona potser també. Ara quan portes tot el dia descrivint la mateixa situació ja tens l'explicació de butxaca a punt per desembeinar o, accessòriament, pots recórrer a la imaginació per donar versions retocades i més originals dels fets.

Despertar-te calb o com carregar-te esquemes superficials per un dia.