Un més

Després de 2 anys de guerra i 8 anys d'administració per part de les Nacions Unides, Kosovo realitza per fi el seu somni: ha proclamat fa pocs minuts la seva independència amb l'oposició de Sèrbia, Rússia i... Espanya. Per aconseguir-la el primer ministre Hashim Thaci no apel.la a drets internacionals, ni al reconeixement en el si de la ONU (de fet crea un important precedent internacional ja que es deixa al marge l'acceptació per part del Consell de Seguretat de l'ONU), simplement es recolza en el suport dels USA i de bona part de la UE. "Estem accedint a la nostra independència", va declarar ahir al vespre en un discurs televisiu a tota la nació. "Tot està a punt. El mapa del món està a punt de canviar." La comparativa amb l'Estat espanyol és més que temptadora com es va encarregar de recordar Putin fa 3 dies. Però el cas kosovar, com el montenegrenc al 2006, evidencien una realitat colpidora: per més suport que arribis a tenir dins de la societat a favor de l'emancipació nacional, per més poder que pugui arribar a arreplegar alguna força independentista, ja pots declarar el que vulguis que la independència no s'aconsegueix si a més de no pertànyer a un Estat suficientment democràtic, no tens el suport d'alguna potència mundial. En aquest cas Kosovo ha comptat amb el suport dels USA més per motius geoestratègics que de defensa de les llibertats col.lectives ja que disposa d'una important base militar americana a la zona. Sigui com sigui felicitar la creació d'un nou Estat per voluntat del poble, un naixement que no pot generar sinó enveja sana per part d'altres nacions sense Estat, anheloses d'arribar a la mateixa fita.