L'independentisme estúpid

La Universitat tenia vocació d'ajuntar ments privilegiades, de generadora del món intel·lectual d'una societat, d'àgora de coneixement i recerca, etc. Doncs bé avui la Universitat Pompeu Fabra ha presenciat un acte d'aquells que reflecteixen el que es coneix comunament com a conseqüència directa de "la massificació de les Universitats", on s'arriben a admetre a les universitats individus de baix perfil intel·lectual que obeeixen a purs instints primaris i deixen un marge residual per la reflexió i el raonament. Un acte que no hagués transcendit més enllà dels 4 gats de sempre seguidors del PP s'ha acabat convertint en propaganda portada de tots els mitjans: un grup d'independentistes ha impedit que la Dolors Nadal fes un acte electoral a la facultat de Dret. Enhorabona, els qui ho hauran fet se sentiran relaxats després de descarregar tanta ràbia i declararan amb orgull que han fet fora el partit fatxa del PP de la seva Universitat. A efecte individual pot anar bé, però si aquestes persones fessin l'esforç de mirar més enllà de la seva esfera unidimensional s'adonarien que actes com aquest són els que alimenten des de fa temps el discurs espanyolista dels de sempre. Si alguns moviments independentistes no es replantegen algunes estratègies no sé ben bé què pretenen, potser s'atrauran la simpatia dels ja convençuts, personalment em pot arribar a fer gràcia, però com voleu convèncer un catalanista potencialment independentista que aquesta és la via si mostreu la intransigència dogmàtica d'un fanàtic religiós?

Constatació d'un fet obvi: el PP és marginal a Catalunya. Doncs no li donem més protagonisme del que es mereix, i deixem que personatges com la Dolors Nadal s'autocompleeixin dins el seu cau de mediocritat, no els hi donem el gust de veure's boicotejats els actes, de veure's sobredimensionats i il.lusionats de pintar alguna cosa en la societat catalana.