Quan la millor estratègia és perdre

Si fos assessor de la campanya electoral d'algun partit d'àmbit espanyol enfocaria tota l'estratègia en perdre les eleccions. No, no m'he tornat boig. M'explicaré. Segurament a més de perdre les eleccions perdria la feina però pensant en clau de partit asseguraria una victòria planera en les següents eleccions. Què es trobarà el partit que les guanyi? Un panorama econòmic amb una clara tendència a la recessió, després dels anys de vaques grasses ara tocarà passar-les magres una llarga temporada. L'Estat espanyol figura en primera posició de la UE com a país potencialment propici a ressentir-se dels primers efectes de la reducció del creixement econòmic a nivell mundial a més dels problemes interns. Aquesta setmana mateixa el Governador del Banc d'Espanya advertia dels riscos que tindrien sobre l'economia a curt termini l'endeutament de les llars i el diferencial inflacionista respecte de la zona euro. Hem arribat al final d'un cicle i el pendent de la corba ja té signe negatiu. Perdent les eleccions i quedant-me a l'oposició evidentment podria acusar el govern de tots els mals que vindran i proposar-me com a alternativa per aixecar la situació en les següents eleccions.

Aquest raonament el faig en clau únicament partidista i sectària, ometent qualsevol preocupació pel país que hauria de governar. Lamentablement, aquest criteri no és el que es trobi a faltar més en política.