El meu besavi suís havia sigut xòfer d'un oficial de les SS. Des d'aquesta posició privilegiada va ser testimoni durant anys de converses i de la mena de vida que portava un nazi-tipus. L'acumulació d'informació el va portar, un cop acabada la segona Guerra Mundial, a escriure el llibre "Der Nazi" on narrava la vida del nazi en qüestió sota un prisma molt crític i és que l'autor, des de sempre, havia sigut un antinazi convençut.Res de destacable em direu. Espereu. El problema va ser la poca receptivitat de la societat suïssa per donar a conèixer informació en contra del nazisme, un país que tot i ser oficialment neutral durant el conflicte, un cop acabada la guerra es va veure obligat a pagar 250 milions de francs als Aliats en concepte de reparacions de guerra pels ingressos aconseguits gràcies a les transferències d'or entre el Reischbank del Tercer Reich d'una banda i el Banc Nacional de Suïssa i els bancs privats suïssos de l'altra. Uns ingressos valorats en 800 milions però que la diplomàcia suïssa va aconseguir rebaixar en les negociacions internacionals. Doncs en aquest clima de país col·laboracionista l'home va haver de fer mans i mànigues abans de trobar una editorial que li publiqués el llibre, finalment una petita editorial independent li va proposar fer-ho. Però els maldecaps no van acabar aquí, l'home en qüestió va rebre fortes senyals de repulsió a nivell privat i professional: dins mateix de la seva família se li retreia la publicació i a nivell professional cap empresa volia oferir-li feina durant els anys que van seguir.
La ideologia d'un país ve il.lustrada per l'actuació dels seus ciutadans i Suïssa com a conjunt ha demostrat, al llarg de la història, poca aversió envers el feixisme. Des del col.laboracionisme amb Hitler fins a la victòria per golejada del partit d'extrema-dreta UDC en les darreres eleccions.
3 comentaris:
Em sembla del tot formidable per part del teu besavi el fet de voler publicar un llibre sobre aquest tema. No deu ser fàcil mirar enrrere i haver de reconèixer les atroçitats que es van cometre...
Pel que fa a Suïssa, coneixia la neutralitat del país en el joc d'aliances, però ja se sap que es molt difícil mostrar-se imparcial en els conflictes, i més pel que fa al de les característiques de la 2GM.
Són coses que cal recordar, i sobretot amb els temps que corren...
Salutacions!
boing-boing
(El "boing-boing" és meu, ho dic perquè després Lídia t'agafen paranoies d'anònims... ho he escrit a la babalà, sense posar la compte de gmail, i, automàticament he posat "enter", així que ja ho tens!)
En fi, passo a comentar l'article: em sembla perfecte el què expliques, tot i que Suïssa és molta Suïssa per Europa, però no tanta pels seus nadius i pel conjunt dels europeus. No sé si m'explico.
Per altra banda, a mi sempre m'han "collonat", en el benentès de l'acció: "collonar", respecte les SS. Els meus cognoms comencen per SS, les inicials. I a sobre sóc nat del 1988, i el 88 ja sabem quin número enalteix, oi? En fi, que encara que existiren atrocitats que em rebenten en gran manera, sempre he conviscut, i conviuré, amb la broma de les santes coincidències nominals i numerals...
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada