dissabte, 10 d’octubre del 2009

Prismes

Com tots els aspectes de la vida, depenent del prisma amb el que enfoques els fets se'n derivarà una visió determinada i el seu estat anímic corresponent. Si ens qüestionem sobre l'estat actual del catalanisme ens trobem amb la gran contradicció que en l'època on Catalunya compta amb el major grau d'autogovern de la seva història contemporània coincideix amb la menor implicació ciutadana. Preocupant. Alhora, el tradicional votant catalanista s'està apropant cada cop més a l'abstencionista-tipus i, a l'espera del que aconsegueixi Reagrupament d'aquí a un any, de moment no hi ha cap força que canalitzi aquesta corrent de pensament electoralment orfe i frustrada. D'altra banda l'ona expansiva del cas Millet ja comença a amenaçar fonaments sòlids del catalanisme civil com Òmnium Cultural, la darrera institució esquitxada. A aquest ritme i sumat amb el desengany de les actuacions de la Junta del Barça, hi trobem l'evidència empírica del pas d'ERC al govern - màxima personificació de l'independentisme - que ha resultat en un descrèdit total del mateix partit i conseqüentment de la ideologia que pretén encarnar. Dibuixat així no cal dir que el traç del panorama catalanista és poc encoratjador, sobretot per part dels qui apostem per la fragmentació del fallit Estat-nació espanyol.

D'altra banda, segons el darrer estudi del CIS, un 45,2% dels catalans se senten només catalans o més catalans que espanyols. Així mateix l'efecte dominó del referèndum d'Arenys de Munt ha començat a sorgir efecte fins al punt que una comarca sencera, Osona, també organitzarà un referèndum de les mateixes característiques, i el 13 de desembre ha estat la data escollida per realitzar els demés referèndums a la resta del país. En aquest sentit es normalitza el debat polític sobre l'independentisme i s'estableix un rerefons sobre la qüestió que permet parlar-ne desacomplexadament. Independentment de la seva esterilitat legal, el factor clau és que s'assenta una sèrie de precedents que ja aplanen el terreny a una possible consulta a nivell nacional. Així doncs, i a l'espera del retorn del Doctor Carretero al Parlament, tenim indicis suficients que ens permeten entreveure un bri d'esperança malgrat el desprestigi de molts agents catalanistes presents al taulell.

1 comentari:

rosa maria ha dit...

Un anàlisi molt encertat i coherent amb projecció de futur. Felicitats Eduard. I que et semblaría una Independéncia "Preventiva" per començar?