Del mestratge a la realització personal

Així com l'elecció de Kemal Atatürk com a primer ministre turc l'any 1923 va personificar un primer pas per la construcció nacional turca, l'elecció l'any 1980 de Jordi Pujol com a primer president de la restaurada Generalitat va suposar el primer pas de la recuperació i posterior consolidació i construcció nacional catalana. Les diferències entre un i altre són abismals però l'impacte de les seves arribades al poder semblants.

Tant a nivell individual com nacional és necessari un cert mestratge, un referent amb atributs humans que et permeti encaixar peces i abaixar un vel de lucidesa. Que mitjançant les seves reflexions segueixis part d'un camí de pensament ja traçat per reinterpretar-lo i llavors recorre'l al teu torn entroncant i desembocant amb les teves pròpies conclusions, i ajudant a realitzar-te com a persona.

Ahir un grapat d'estudiants i recents llicenciats en un ventall d'àrees vam tenir el privilegi de dinar amb qui va ser el nostre president durant un quart de segle. En el magma de temes que van sorgir, al qüestionar-nos sobre les nostres preocupacions polítiques, enseguida ho enllaçà amb si teníem preocupacions espirituals. Si bé cap de nosaltres no ha tingut l'educació religiosa del President, molts intentem heredar-ne alguns valors i hem interioritzat les seves qualitats humanes d'honestedat i integritat humana. Sigui com sigui roman un referent incontornable del catalanisme, però la diferència generacional és evident així com la fatiga per la pedagogia respecte Espanya, que ell mateix reconeix. Lassats de transvestisme nacional i d'estar aixoplugats pel país veí constituïm sens dubte la generació que viurà l'independentisme totalment normalitzat.