Ressonàncies lúcides

Victor Hugo en una carta al seu editor Hetzel li transmetia el seu afany per "despertar el poble" a través dels seus escrits, i de fet la història ha acabat situant aquest fill de la revolució francesa com a gran col•laborador a la conscienciació nacional del país hexagonal. Hi ha qui en temps de llacunes ideològiques i de societats orfes de referents nacionals clars sap plasmar en paraules la realitat que ens envolta amb una facilitat envejable i esgrimir reflexions d'alta volada. Aquesta nit a la seu de l'IEC a l'ocasió del III Congrés Catalanista i davant d'un públic reduït, Heribert Barrera ha adoptat la postura de Victor Hugo dels temps moderns advertint dels mals que s'anuncien sobre el país i de pas esbossar una radiografia concisa i clara de la nostra realitat política. Us ho resumeixo en 4 punts destacats:

Identitat i sobirania. Aprendre a dissociar els dos conceptes i que un és més prioritari que l'altre. Sabem que bona part de la identitat i de la cultura catalanes es fonamenten en la llengua, però seria viable assolir un alt grau de sobirania i que els ciutadans del país ja no parlessin català.

Unitat i fermesa, antitètics. No contempla que un front de CiU-PSC-ERC-ICV davant d'una retallada de l'Estatut arribi a implicar aquests dos criteris, i que si s'aposta per la unitat s'haurà de sacrificar la fermesa per culpa del PSC.

Pla B davant d'una retallada del TC. Si la setmana passada en una conferència d'aquest mateix Congrés en Pasqual Maragall es dedicava a crear el discurs sobre la marxa i l'amania d'insubstància, avui l'Heribert Barrera ha vingut amb les idees molt clares i ha explicat el full de ruta en cas de ser tombat l'Estatut. Aposta per que els tres partits amb més o menys grau de sobiranisme, CiU-ERC-ICV, boicotegin políticament l'Estat. Es a dir, que es comprometin a no donar suport a cap govern espanyol, cap llei de pressupostos generals, etc. En resum, que es creï un front de confrontació fins que l'Estat no aprovi una llei que revoqui la sentència del TC.

El pas del temps com a enemic. Citava unes declaracions d'un portaveu del PNB de fa una setmana on aquest deia que el temps juga en contra del nacionalisme, emparant-se en la batalla demogràfica que s'està perdent. No cal dir que el mateix es pot aplicar a Catalunya.