dimarts, 8 d’abril del 2008

ZP, garantia de confiança

13 de novembre 2003: "apoyaré la reforma de Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya"

3 de juliol del 2007: "anunciar formalmente que en el mes de enero el Gobierno procederá a la transferencia de las Cercanías de Renfe a la Generalitat"

Promesa de la devolució dels papers de Salamanca: En total, la Generalitat reclama unes 1.500 caixes de documents privats i institucionals, i set més amb fons administratius, que van quedar pendents de l’entrega del primer bloc de documents, 500 caixes, que va tenir lloc el 31 de gener del 2006.

Si un banc assignés crèdits en funció del compliment de les promeses, l'amic ZP es trobaria a la llista de morosos. Però va hi reincideix:

8 d'abril 2008 (avui): "balanzas fiscales... puedo señor Duran comprometerme a publicar las balanzas fiscales antes de 2 meses. Ese es mi compromiso"


La dues preguntes són ara:
1) realment complirà? (obvi dubtar-ne vist l'historial)

2) en cas de complir, quina metodologia faran servir? Segons l'Observatori del Finançament de Catalunya n'hi ha dues, la primera és la de l'enfocament del flux monetari considerat l'adequat (segons el qual el dèficit fiscal va assolir el seu punt màxim al 2005 amb 10,2% del PIB català), i l'enfocament càrrega-benefici, que no deixa tan al descobert l'espoli fiscal. El primer assigna la despesa al territori on es localitza mentre que el segon imputa a tot el territori de l'Estat una despesa que només es dedica a Madrid. No cal dir que el més fidel a la realitat és el del flux monetari però venint del Ministerio de Economía y Hacienda hem de pregar per que facin el correcte: publicar les balances segons les dues metodologies i fer pedagogia per explicar-les.

1 comentari:

robsup2007 ha dit...

Qui s'animi a visitar el meu blog veurà precisament ara un preciòs compte on es resumeix tota la història d'en ZP i les seves grans "veritats".
Salut

Robert