Faig un recull traduint fragments del ressò que s'ha fet de les eleccions espanyoles des de França on es fa èmfasi en el pes decisiu que pot tenir Catalunya en la governabilitat i es destaca la rivalitat entre CiU i el PSC:
Nouvel Observateur:
...mentre que els aliats dels socialistes en l'anterior legislatura, els ecolo-comunistes d'Izquierda Unida i els nacionalistes catalans d'esquerra d'ERC han estat dilapidats.
Cap als nacionalistes catalans
Es cap als nacionalistes catalans de CiU (centre-dreta), lleugerament reforçats en l'escrutini amb 11 diputats contra els 10 que tenia abans, que es giraven totes les mirades dilluns. [...]
Le Monde:
També i sens dubte, [Zapatero] haurà d'atraure's la simpatia dels nacionalistes catalans de Convergència i Unió (CiU) i dels bascos del Partit nacionalista basc (PNV) per poder governar. Fent aliances puntuals o de manera més formal, la fòrmula encara s'ha de trobar.
...la política d'obertura del Sr Zapatero envers els nacionalistes no ha estat sancionada, sinó tot al contrari. A Catalunya els socialistes guanyen 4 escons en detriment dels independentistes d'ERC mentre que els nacionalistes moderats de CiU es mantenen.
Le Figaro:
CiU, clau de la legislatura?
[...] Segons tot sembla indicar, la única formació cap a la que els socialistes es podran adreçar és la dels nacionalistes catalans, Convergència i Unió, lleugerament reforçada amb 11 diputats contra els 10 d'abans. "Des del punt de vista de l'aritmètica parlamentària, CiU és l'únic partit que sol pot aportar el nombre suficient d'escons per assegurar al PSOE una majoria", declara el diari liberal El Mundo.
Els resultats d'aquest partit de centre-dreta li permeten esdevenir una "força política central" a Espanya, s'ha felicitat el seu líder Josep Antoni Duran i Lleida. El quotidià LaVanguardia arriba fins a qualificar a CiU, amb qui Zapatero havia negociat per elaborar en el patiment un nou estatut d'autonomia eixamplat per Catalunya, de "clau de la legislatura".
Poc abans de l'escrutini, la potent coalició nacionalista de centre-dreta s'havia mullat declarant-se diposada a fer una aliança amb el guanyador del 9 de març. Però la formació hi oposa no obstant una "condició : l'aplicació íntegra de l'estatut català", adoptat al 2006 però la seva posada en pràctica és font de tensions amb el poder central. Una aliança d'aquestes característiques s'anuncia difícil donada la rivalitat historica a Catalunya entre CiU i el Partit socialista català que dirigeix el govern regional.
France24:
...el seu rival, el president del PP, ha aconseguit 153 escons, suficients per impedir que el PSOE aconsegueixi la majoria absoluta i obligar-lo a fer aliances amb els partits petits. Unes aliances que s'anuncien difícils donada la rivalitat històrica a Catalunya entre el partit de centre-dreta CiU i el Partit Socialista.
CiU, clau de la legislatura?
[...] Segons tot sembla indicar, la única formació cap a la que els socialistes es podran adreçar és la dels nacionalistes catalans, Convergència i Unió, lleugerament reforçada amb 11 diputats contra els 10 d'abans. "Des del punt de vista de l'aritmètica parlamentària, CiU és l'únic partit que sol pot aportar el nombre suficient d'escons per assegurar al PSOE una majoria", declara el diari liberal El Mundo.
Els resultats d'aquest partit de centre-dreta li permeten esdevenir una "força política central" a Espanya, s'ha felicitat el seu líder Josep Antoni Duran i Lleida. El quotidià LaVanguardia arriba fins a qualificar a CiU, amb qui Zapatero havia negociat per elaborar en el patiment un nou estatut d'autonomia eixamplat per Catalunya, de "clau de la legislatura".
Poc abans de l'escrutini, la potent coalició nacionalista de centre-dreta s'havia mullat declarant-se diposada a fer una aliança amb el guanyador del 9 de març. Però la formació hi oposa no obstant una "condició : l'aplicació íntegra de l'estatut català", adoptat al 2006 però la seva posada en pràctica és font de tensions amb el poder central. Una aliança d'aquestes característiques s'anuncia difícil donada la rivalitat historica a Catalunya entre CiU i el Partit socialista català que dirigeix el govern regional.
France24:
...el seu rival, el president del PP, ha aconseguit 153 escons, suficients per impedir que el PSOE aconsegueixi la majoria absoluta i obligar-lo a fer aliances amb els partits petits. Unes aliances que s'anuncien difícils donada la rivalitat històrica a Catalunya entre el partit de centre-dreta CiU i el Partit Socialista.
2 comentaris:
Jo faré el meu paper, Eduard. I si s'escau aporto un granet de sorra.
FINANCIAL TIMES:
“La victoria del partido socialista en las elecciones generales del domingo en España ha dado a José Luis Rodríguez Zapatero, líder socialista y presidente, un gran impulso dados los tiempos de dificultades económicas que tiene por delante. La economía está cayendo de manera rápida debido al impacto de las restricciones crediticias a nivel internacional y el final del largo ‘boom’ del sector de la construcció del país. Consecuentemente, el desempleo se ha disparado alcanzando más de 2.300.000 personas –más del 8,6 por ciento de la población activa –la inflación está aumentando y muchos economistas creen que el crecimiento caerá un 2,5% durante el presente año, comparado con los índices cercanos al 4 por ciento de los cuatro primeros años que Zapatero estuvo en su cargo”.
“Aunque el gobierno será menos dependiente de los partidos regionalistas, también habrá exigentes negociaciones con los gobiernos autonómicos sobre la distribución del gasto. En una economía que ralentiza, la competencia por las transferencias impositivas se incrementará”.
Jo tabé faré el meu paper.
www.Guillemcarol.cat:
CiU. Després de tot el què ha passat –caos rodalies, promeses incomplertes, apagades d’estiu, etc- és lamentable que CiU hagi perdut vots. La federació nacionalista hi hauria de reflexionar.
ERC. Com a nacionalista no m’agrada que les forces nacionalistes perdin vots i representació parlamentaria. Ara: ERC, igual que CiU, s’hauria de replantejar la seva estratègia. Si l’objectiu de la seva estratègia era fer independentistes com a xurros i menjar-se l’espai electoral del PSC crec que està més que comprovat el seu clamorós fracàs.
ICV-IUiA. Com deia un amic la democràcia ha fet amb ells que Franco i Hitler no van aconseguir: eliminar-los de la vida política.
Nacionalistes catalans. Eleccions rere eleccions hi anem perdent bous i esquelles. Crec que s’ha de fer foc nou en el món nacionalista. Hi ha líders bons i d’altres que no tant. Però hem arribat a tal nivell de bilis –uns i altres, altres i uns- que la cosa ja no dóna més de sí. En tota novel•la quan s’arriba a tal punt de conflicte solen haver-hi dues sortides. Un punt d’inflexió del tot necessari que busca revitalitzar l’argument. Una, i la més poc usual, és demanar perdó. Entonar un públic “mea culpa” per netejar les consciències i tornar alçar la cara. L’altra, és fer corre sang. Matar al líder –o líders- perquè deixin el comptador a zero, les mans netes i la via lliure. En ell s’han de dipositar totes les culpes i frustracions. Jo, si us he de ser sincer, en els “mea culpa” hi crec poc. Molt poc. I més, si tenim en compte l’actual llatinització que pateix la política catalana. La nostra cultura, a diferència de l’anglosaxona, és de sang i fetge. I si pot ser, en grans quantitats. Demanar perdó no va amb nosaltres. Necessitem veure el cadàver per creure-hi de nou. En resum, que per renéixer hi ha d’haver sang. “A vegades és necessari i forçós/ que un home mori per un poble/ però mai ha de morir un poble per un sol home”, deia Espriu.
Publica un comentari a l'entrada