Estrenyent-se el cinturó

La probabilitat d'entrar en recessió és del 4% (fins fa uns mesos era insignificant). L'economia espanyola es desaccelera i es prediuen taxes mitjanes de creixement del 2.5% pel 2008 i 2.3% pel 2009. En Ciències Econòmiques hi ha una subàrea de l'Econometria que consisteix en realitzar regressions i prediccions de sèries temporals seguint models complexos, fer de meteoròlegs de l'economia vaja, amb els riscos potencials d'espifiar-la que suposa jugar a predir el futur en una ciència tan inexacta com és l'economia. En el darrer butlletí del Laboratori de Predicció i Anàlisi Macroeconòmic de la Universitat Carles III de Madrit s'hi prediu que passarà a l'economia de l'Estat espanyol. I les coses, com s'apunta des de fa temps, no pinten bé. S'assenyala una reducció de l'activitat laboral, on no se seguirà creant ocupació al mateix ritme que fins ara, sinó a menys de la meitat (del 3,6% del darrer trimestre del 2006 a l'1,4% i 1,5% pel 2008 i el 2009 respectivament) i la taxa d'atur passarà del 8.3% del 2007 al 9.1% al 2009. El creixement del PIB es desaccelerarà fortament i en major proporció que a la resta de l'Eurozona. En definitiva, la fase B de desaccelaració ja està en marxa.

Tot això per reiterar el que he anat mencionant en posts anteriors, que formar part del govern de l'Estat en els propers anys és un mal negoci vista la conjuntura potencialment negativa que es presenta i que es té totes les de perdre. De fet i dit prematurament, no és impossible que el Rajoy pugui treure millors resultats d'aquí a 4 anys quedant-se a l'oposició. D'altra banda el PSOE no podrà governar en minoria com ha fet en la darrera legislatura amb pactes puntuals. L'escenari econòmic del proper mandat és radicalment simètric al que ha tingut fins ara i convida a pensar que el PSOE no es pot permetre el luxe de no governar amb una majoria suficient i que haurà de pactar amb CiU ja no per comoditat sinó per necessitat. La qüestió serà veure primer si CiU és realment conscient del pes decisiu i de garant d'estabilitat que té, i segon que ho faci valer en les negociacions perquè, contràriament al 2004, aquest cop el PSOE no té alternativa viable.