El ressentiment com a motor de la història

Es pot explicar la història per la força dels sentiments? L’odi contra els jueus, la ràbia contra les élites dominants, els colonitzadors, la rivalitat entre grups enemics poden acabar propiciant l’arrencada de canvis. La idea és de Marc Farro a Le Ressentiment, force obscure de l’histoire (El Ressentiment, força fosca de la història) on hi defensa aquesta tesi matisant que els sentiments col•lectius, tot i no ser un factor explicatiu únic, poden constituir un dels motors de la història. Es tracta d'una perspectiva contraposada al materialisme històric de Marx i la seva lluita de classes i és que l’autor es lamenta de l’hegemonia de la visió economista de la història, on només es tenen en compte les estructures econòmiques, la producció, “obviant la força dels sentiments negatius d’un grup envers un altre”. Part de la culpa la tindria la dificultat de mesurar-ho, en un món governat per les estadístiques no existeixen indicadors de la ràbia dels individus. No obstant hi ha casos evidents com el de l’arribada de Hitler al poder i les seves conseqüències fruït de l’humiliació d’Alemanya en el tractat de Versailles del 1919 o més recentment, i li robo l’exemple a l’autor, els atemptats de Madrit de l’11-M, reflex de la ferida històrica que va explicar Al-Qaida que sostenia que l’islam havia estat humiliat amb l’expulsió dels moros de Castella al 1492. Segons ell, el ressentiment s’acumula “com una càrrega elèctrica” i pot alliberar-se de cop i volta i sense avisar. El missatge que dona és que “darrera dels conflictes polítics actuals s’amaguen ràbies o ferides immemorials”. I té més raó que un sant. A molts, 1714 no ens deixa indiferents.