dimecres, 11 d’octubre del 2017

El bluff

Fa uns mesos estava convençut que la convocatòria del referèndum era un bluff per fer una Declaració d'Independència però al final ahir va resultar que el bluff era la Declaració d'Independència. No es pot jutjar el que va passar ahir sense veure què passarà a continuació. Això sí, per que el bluff fos creïble Puigdemont va emetre senyals clars que faria la DI (entrevista BBC la setmana passada), es va acordar un discurs amb el principal soci de govern (CUP) en el que es declarava la independència, es va mobilitzar l'indepentisme (inclús amb pantalles gegants a Pg Lluís Companys i a vàries ciutats per seguir en directe la DI) i es va tancar el Parc de la Ciutadella. És a dir, totes les senyals emeses apuntaven a la DI. A partir d'avui els esdeveniments poden afavorir la posició independentista si el govern espanyol s'enrroca o inclús aplica mesures dràstiques, però si fem una foto fixa del moment el govern ha enganyat el seu soci parlamentari i a l'independentisme en general per fer creïble el bluff. D'aquí la indignació, totalment justificada.

Personalment crec que el discurs d'ahir va ser un error i comparteixo la indignació. Amb més de 1000 periodistes acreditats (AlJazeera, CNN, BBC, etc emetent en directe) i després de la seqüència de fets des de l'1 d'octubre ARA era el moment. En qualsevol conflicte l'estat d'ànim i la moral és un factor crucial. Ahir les sensacions van ser de derrota i com no es concretin terminis ni detalls dels mediadors, la mobilització independentista entrarà en una fase d'agonia. No es pot tenir una societat permanentment mobilitzada.