El nom no fa la cosa... o més aviat sí. El llenguatge és el viu reflex d’una societat i de la seva evolució. El company Guillem Laporta comentava en un article a l’Institut Von Mises l’aparició de la Culturomics, que estudia el pes de les paraules en patrons culturals, econòmics i lingüístics. Cita l’exemple de la paraula esclavatge, que va conèixer el seu auge durant la guerra civil americana.
Addicionalment, podríem mencionar que les paraules són també el reflex del progrés i evolució d’una societat identificada amb una llengua. Així doncs, sabràs quan de desenvolupada és una comunitat lingüística mesurant quan ha trigat a incorporar paraules com per exemple internet, podcast o blogs al seus diccionaris. D’altra banda, la llengua també pot connotar llastres i mentalitats caduques. Sabíeu que si mai una dona és escollida presidenta de República Francesa, el seu títol oficial no serà “Présidente” sinó “Madame le Président”? És a dir, “Senyora el President”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada