2002 (bis)

21 d’Abril del 2002. Són les 8 del vespre i milions de francesos davant del televisor estant a punt de presenciar un dels moments més xocants de les seves vides. Estupefacció general.

El Front Nacional, amb un 17% dels vots, es colava a la segona volta de les eleccions presidencials, a tres punts percentuals de Jacques Chirac i deixant fora de joc el PS de Lionel Jospin, que anunciaria la seva dimissió pocs minuts després. Tot i que pel sistema de dues voltes l’electorat socialista en bloc s’acabés bolcant, tapant-se el nas, a votar Jacques Chirac per evitar que l’extrema dreta governes el país, aquesta no deixava de ser una senyal que el nacionalisme excloent era sociològicament considerable en el país hexagonal. Que el Front Nacional, boicotejat pels principals mitjans del país - TF1 i el grup públic de France Television - aconseguís tanta representació era el símptoma d’un país nacionalment decadent.

5 de Març del 2011. Le Parisien anuncia la publicació d’una enquesta exclusiva diumenge que torna a fer tremolar una part de França, en la que el FN encapçalaria la primera volta de les presidencials del 2012 amb un 23% dels vots, i això sense tenir en compte el vot ocult que la formació sempre ha tingut. Fa vora d’un mes i mig, Jean-Marie Le Pen es retirava i passava el relleu de lideratge del partit a la seva filla, Marine Le Pen. No eren pocs els que pronosticaven que amb la marxa del seu líder carismàtic, el FN perdria un dels seus majors actius per assolir bons resultats. Malgrat això, no cal dir que l’enquesta no pronostica el mateix.

Tot sigui dit, és pràcticament impossible que el FN governi mai França, justament pel sistema de les dues voltes la majoria de l’electorat sempre s’acabarà decantant per contrabalançar el Front Nacional en cas de passar la primera volta.

Escenaris probables de les eleccions presidencials del 2012, si el FN passa la primera volta:

Supòsit 1:

Primera volta: Marine Le Pen i Nicolas Sarkozy (UMP) es qualifiquen per la segona volta.

Segona volta: Nicolas Sarkozy guanya les presidencials gracies al vot socialista, seguint l’esquema del 2002.

Supòsit 2:

Primera volta: Marine Le Pen i Martine Aubry (PS) acaben primeres.

Segona volta: Martine Aubry guanya la presidència gracies al perfil centrista i majoritari del votant de la UMP i del MoDem que no volen l’extrema dreta al poder.

En qualsevol cas, no deixa de ser preocupant que un país que s’autodenomina bressol dels drets humans aposti tant descaradament pel discurs que pregona la intolerància i l’exclusió.