I de sobte tots i cadascun dels sons s'aturen. Ho perceps. Dins del caos acústic assoleixes aïllar-ho i el que semblava un paràsit de rerefons més es revela i agafa gradualment protagonisme. Sents per uns segons el batec del seu cor, tot els sorolls han convergit en un diminut moviment, no obstant de grandiloqüència celestial. Sou tu i ella, ella i tu. Romans uns segons immòbil contemplant l'estampat de llums que s'estén sense horitzó definit, per encarar-t'hi amb el respecte que imposa; tanques els ulls, buides la ment i l'omples amb l'energia que et transmet. Des del cel estant observes la magnificència en tot el seu esplendor i et sents, per uns breus instants, part de la funció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada