Com comparar un mol·lusc amb un tricicle? Doncs de la mateixa manera que es pot comparar l'educació universitària a Barcelona amb la de Boston. Són dos extrems en tots els sentits. Mentre a Barcelona l'entorn universitari pregona per una separació total i absoluta respecte del món privat, a Boston et pots trobar que al nom del bar de la facultat hi aparegui explícitament el nom d'una reputada consultoria (DELOITTE BAR), o que a la botiga de la facultat es venguin camisetes amb el símbol de Nike o Champion enganxat al costat mateix del nom de la universitat. Que les universitats americanes encapçalin els rànquings internacionals es deurà probablement al fet que practiquen la seva raó de ser desacomplexadament, que molts entenem com la formació de futurs professionals.
Per l'assignatura PENSAMENT EMPRENEDOR entre d'altres projectes em tocava entrevistar un emprenedor de Massachusetts. En un primer moment em va provocar cert enuig i em vaig fer la conseqüent pregunta "On coi en trobo un?". Al comentar-li al professor al finalitzar la classe justificant-me en que acabava d'arribar feia pocs dies i no tenia gaires contactes a la zona em va respondre, amagant un somriure: "no cal que busquis gaire lluny, ves preguntant a la universitat mateixa". Bingo, el mateix dia em topo amb el Danny Wong, un estudiant de 19 anys que està muntant la seva pròpia empresa online de venda de samarretes personalitzades (www.blank-label.com) i tot i que porti menys d'un any de vida ja registren beneficis. Fins i tot, després d'intercanviar algunes idees, em proposa de responsabilitzar-me de l'expansió al Sud d'Europa... Certament que algú que entrevistis per una assignatura t'acabi proposant feina pot sobtar. I més si aquesta persona és tres anys més jove i encara és menor d'edat per consumir alcohol (el mínim als Estats-Units se situa als 21 anys).
Una altra diferència flagrant és la interactivitat absoluta estudiant-professor. Es inconcebible no participar a una classe, és més el temari el confeccionen conjuntament els estudiants i el professor a mesura que avança la classe. A cada assignatura t'obliguen a situar una cartolina amb el nom damunt la taula i et sotmets una experiència frenètica d'intercanvi d'idees. Els professors viuen amb passió la seva vocació i transmeten ganes d'assistir a les classes. Mai fins ara havia gaudit tant de la Universitat com als Estats-Units.
El fet és que des de que vaig arribar farà prop de dues setmanes he rebut una quantitat tal d'inputs en tots els sentits impossible de descriure diàriament, la manera de pensar i de fer se situa a 180 graus de l'europea. Tot i així procuraré augmentar el ritme d'actualització.
Una altra diferència flagrant és la interactivitat absoluta estudiant-professor. Es inconcebible no participar a una classe, és més el temari el confeccionen conjuntament els estudiants i el professor a mesura que avança la classe. A cada assignatura t'obliguen a situar una cartolina amb el nom damunt la taula i et sotmets una experiència frenètica d'intercanvi d'idees. Els professors viuen amb passió la seva vocació i transmeten ganes d'assistir a les classes. Mai fins ara havia gaudit tant de la Universitat com als Estats-Units.
El fet és que des de que vaig arribar farà prop de dues setmanes he rebut una quantitat tal d'inputs en tots els sentits impossible de descriure diàriament, la manera de pensar i de fer se situa a 180 graus de l'europea. Tot i així procuraré augmentar el ritme d'actualització.
1 comentari:
Molt bo!! això forma part del somni americà. Els" Brain Storms" i exprimir-se un mateix com una llimona es molt positiu. Sempre tenint el propi hortizó a la vista: Construir i no consumir. La clau: CREAR.
Publica un comentari a l'entrada