Armes humanitàries

Encara recordo, quan tenia 7 anys, la creació d'un gran moviment solidari a les escoles franceses de recol.lecta d'aliments per enviar a Angola, impulsat pel govern francès. En aquell moment el país africà estava immers en una de les recurrents guerres ètniques. Sense forçar massa la memòria puc tornar a visualitzar aquell paquet d'arròs que vaig dur a l'escola i que representava el meu petit gra de sorra per ajudar els nens angolesos. Tot estava emmarcat amb el rerefons d'un sentiment d'orgull humanitari del que tant li agrada fer ostentació a França, com una herència més d'aquell país que va començar a traçar-ne la senda amb la Declaració dels Drets Humans (1789) i que l'oposició de Chirac a la guerra d'Iraq en constitueix sens dubte la representació més recent.

Avui el ministre d'Interior d'aquella època i instigador d'aquells actes humanitaris, Charles Pasqua, ha estat condemnat a un any de presó i a pagar 100 000 euros perquè va aprofitar l'acció solidària per vendre a Angola uns altres estris humanitaris com carros de combat, obusos i mines anti-persona entre altres. De fet ja era vox populi des de feia anys que entre els vaixells amb queviures s'hi dissimulaven armes. La diferència és que avui ha caigut una sentència judicial ferma i que entre els implicats també hi ha un altre fill de Mitterand (és justificat preguntar-se si a l'ex-president francès només li van sortir fill bords...) així com també podrien resultar-ne esquitxats el mateix Mitterand i primer ministre de l'època, ja que en un acte a la desesperada Pasqua ha demanat avui mateix per TV que s'aixequi el secret défense i podrien caure més caps, encara que algun i valgui'm la paradoxa, ja sigui post portem.