Incertesa i excés de confiança

Sabeu què van tenir en comú la I Guerra Mundial, la guerra del Vietnam, la guerra de l'Iraq i el col.lapse financer? Que es van produir amb una proporció de població amb excés de confiança per sobre del comú. Es la principal conclusió d'un treball que acaben de publicar conjuntament des de les Universitats de Califòrnia i d'Edimburg, on s'apunta que habitualment la majoria de la població es caracteritza precisament per tenir una percepció exagerada de les seves capacitats i que es creu amb possibilitats d'influir sobre l'incontrolable. A tall d'exemple s'assenyala que la majoria dels conductors creu està dotat d'unes capacitats al volant per sobre de la mitjana, supòsit estadísticament impossible. Es més, i aprecieu la paradoxa, a través del model matemàtic que han desenvolupat es dedueix que a major risc i incertesa, també major excés de confiança. I d'aquí la problemàtica quan es tracta d'assumptes internacionals amb les nefastes conseqüències de sobrevalorar-se.

A casa nostra, si fos possible dissociar la serenitat - que de per si ha de transmetre tot govern per assegurar l'estabilitat política - de l'excés de confiança, podríem soprendre'ns del resultat. D'una banda ens trobem amb un escenari d'incertesa absoluta del futur estatutari i no obstant des del govern es transmet la sensació de tenir el tema sota control, ni tant sols es planteja cap pla B. D'aquí que no sigui inconcebible imaginar-se que la retallada estatutària no derivi amb cap reacció contundent per part del govern català. En aquesta mateixa línia podríem situar l'actuació de Joan Puigcercós, que pretén monopolizar els referèndums municipals únicament com a catifa vermella cap a la campanya per les eleccions autonòmiques de l'any vinent. Però aquí tampoc no hi ha cap guió a seguir, declarar la independència municipi a municipi podrà omplir-li l'ego però sense full de ruta haurà resultat inútil. Els referèndums tindran el seu valor simbòlic però només la Història sabrà destriar entre etiquetar-los d'anecdòtics o d'autèntics punts d'inflexió dignes d'efemèrides. El problema és de pes si en moments d'incertesa màxima - l'antecedent immediat segurament remuntaria al 23-F - només tenim dirigents que aparenten confiança però no tenen ni la més remota idea de com agafar el timó, van amb la brúixola desorientada i el mapa al revés. No crec que calgui demanar cap treball universitari per concloure que els dirigents del nostre país també sobrevaloren les seves capacitats de lideratge.