Pedro Schwartz estenia fa uns dies el concepte de llibertat de Rousseau entès com la teva llibertat acaba on trepitges la dels demés afegint-hi que també acaba quan trepitges la teva pròpia. I que la llibertat es justifica pel que fas, per la teva pròpia obra apel•lant a la realització personal d’un mateix en un marc polític i econòmic precisament de plena llibertat.
A l’obra L’Abbaye de Thélème de l’humanista François Rabelais, un dels personatges, en Picrochole, es veu encomanada la tasca de construir una abadia on conviurien joves dels dos sexes - de bon veure, ostentós patrimoni i curiositat intel•lectual – sotmesos però, a una norma peculiar que deia “fes el que vulguis”. Per evitar l’apreciació del pas del temps i la reglamentació inquisitiva que pot implicar, tampoc no hi havia noció del temps (s’hi prohibiren els rellotges). L’estil de vida que introduïa narrativament Rabelais contrastava amb la castració de la personalitat i alienació que suposava la vida monàstica imperant en aquella època, que impossibilitava l’exercici de la llibertat individual. Oposant el lliure albir a la norma imposada pretén demostrar que un experiment es pot estendre a tots els homes a partir del moment que aquests es mostren dignes de governar-se a ells mateixos.
Avui en dia, el particular sentit de clausura que criticava Rabelais es pot extrapolar sense massa dificultat. Que el pensament dominant legitimi i accepti la intrusió de la mà visible a tots els estaments de la vida quotidiana també denota la voluntat d’imposar una noció de democràcia malentesa, des de la igualtat en el sistema educatiu – necessàriament a la baixa on l’incentiu a l’esforç és inexistent – fins a les traves burocràtiques que es troba un emprenedor a la hora de materialitzar el seu negoci. Tota l'actuació de les administracions (des de la local fins l'europea) apunta cap a la consolidació del planificador social omnipresent i bon factor, supòsit per definició irrealista.
A l’obra L’Abbaye de Thélème de l’humanista François Rabelais, un dels personatges, en Picrochole, es veu encomanada la tasca de construir una abadia on conviurien joves dels dos sexes - de bon veure, ostentós patrimoni i curiositat intel•lectual – sotmesos però, a una norma peculiar que deia “fes el que vulguis”. Per evitar l’apreciació del pas del temps i la reglamentació inquisitiva que pot implicar, tampoc no hi havia noció del temps (s’hi prohibiren els rellotges). L’estil de vida que introduïa narrativament Rabelais contrastava amb la castració de la personalitat i alienació que suposava la vida monàstica imperant en aquella època, que impossibilitava l’exercici de la llibertat individual. Oposant el lliure albir a la norma imposada pretén demostrar que un experiment es pot estendre a tots els homes a partir del moment que aquests es mostren dignes de governar-se a ells mateixos.
Avui en dia, el particular sentit de clausura que criticava Rabelais es pot extrapolar sense massa dificultat. Que el pensament dominant legitimi i accepti la intrusió de la mà visible a tots els estaments de la vida quotidiana també denota la voluntat d’imposar una noció de democràcia malentesa, des de la igualtat en el sistema educatiu – necessàriament a la baixa on l’incentiu a l’esforç és inexistent – fins a les traves burocràtiques que es troba un emprenedor a la hora de materialitzar el seu negoci. Tota l'actuació de les administracions (des de la local fins l'europea) apunta cap a la consolidació del planificador social omnipresent i bon factor, supòsit per definició irrealista.
2 comentaris:
Molt bon article Edi. Mira quan parles de planificació social, m'ha vingut a la memòria el frapant Steinbeck, en el seu llibre de "Red Pony" Quan diu: "Vivia feliç i lliure amb el meu pare, no sabia que érem pobres, fins que va venir la assistenta social i ens ho va dir"
Hola Eduard,
Gràcies per afegir-te a la Penedesfera www.penedesfera.cat, la comunitat de blocaires de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf.
Recorda que al web trobaràs tot un seguit d'eines per tal de millorar la comunicació i la participació entre els penedesencs a internet.
Salutacions i felicitats pel bloc!
Daniel García Peris
www.danielgarciaperis.cat
Publica un comentari a l'entrada