Al 2003, quatre anys després de l’arribada al poder d’Hugo Chavez, la renda per càpita en termes reals registrava un retrocés del 22% respecte del 1998*. És a dir, el veneçolà mitjà era un 22% més pobre amb el chavisme. Agafar el relleu a presidents amb historials corruptes no és cap garantia de que es faran millor les coses, que els anteriors ho hagin fet fatal no necessàriament implica que els següents no ho arribin a fer pitjor i, malgrat la ressonància d’oratòries autocomplaents, les xifres no enganyen. Potser s’hauran reduït les desigualtats però sense acceleració del creixement un país s’estancarà en trampes de pobresa. Tot i això avui Hugo Chavez és la referència de bona part de l’esquerra i alguns veïns iberoamericans intenten imitar el seu model.
Idolatrar personatges amb una pèssima gestió no només es pot percebre en política i encara que sobti, també es pot produir en el món empresarial. A França, un dels personatges més populars es diu Bernard Tapie. Pels qui no el coneixeu i per fer-ho gràfic: ha estat determinant per que França descendeixi posicions en el rànquing de Transparency International. Entre moltes de les seves facetes destacar que ha estat ministre, propietari d'Adidas, així com actor i cantant. Un dels seus afers més famosos delega a treball d’amateurs l’escàndol de fa 2 anys a la Lliga Italiana i va ser durant la seva presidència de l’Olímpic de Marsella. Els resultats es poden resumir en: corrupció d’àrbitres i jugadors, dopatge organitzat, trampes, etc que culminarien amb la relegació a segona divisió d’un equip amb una importància semblant a la del Barça aquí. Aquest és el cas més representatiu d’un home que corromp tot el que toca. Tot i això, avui en Bernard Tapie és dels personatges més carismàtics i adorats de França i fa poc va començar a presentar un programa televisiu.
Prosternar-se, ideològicament o no, als peus de persones que són sinònim de tot excepte d’excel•lència, és difondre conceptes equivocats i confondre les línies a seguir. Ja sigui pel desenvolupament d’un país o ja sigui simplement per la conducta individual del quotidià. El problema, com tot, dependrà del grau de responsabilitat. Si una persona amb una àrea d’influència limitada al seu entorn més immediat actua amb irresponsabilitat les conseqüències no seran les mateixes que la conducta errònia d’un cap d’Estat o d’una organització internacional. És obvi però la gestió negligent i l’intent d’emmascarar-ho per semblar correcte no té només l’efecte directe dels que ho pateixen sinó que estén el pensament de que allò ha de ser socialment acceptat. En un país on la corrupció sigui generalitzada a ningú li sobtarà haver de pagar un plus a un funcionari pel tràmit d’uns papers. Tanmateix la negligència ha estat dramàtica en el cas del FMI i del Banc Mundial: durant 50 anys l’ajut internacional que han desbocat al tercer món ha tingut resultats contraproduents per haver-se basat en models econòmics equivocats, considerats referències indiscutibles.
*dades de www.imf.org
Idolatrar personatges amb una pèssima gestió no només es pot percebre en política i encara que sobti, també es pot produir en el món empresarial. A França, un dels personatges més populars es diu Bernard Tapie. Pels qui no el coneixeu i per fer-ho gràfic: ha estat determinant per que França descendeixi posicions en el rànquing de Transparency International. Entre moltes de les seves facetes destacar que ha estat ministre, propietari d'Adidas, així com actor i cantant. Un dels seus afers més famosos delega a treball d’amateurs l’escàndol de fa 2 anys a la Lliga Italiana i va ser durant la seva presidència de l’Olímpic de Marsella. Els resultats es poden resumir en: corrupció d’àrbitres i jugadors, dopatge organitzat, trampes, etc que culminarien amb la relegació a segona divisió d’un equip amb una importància semblant a la del Barça aquí. Aquest és el cas més representatiu d’un home que corromp tot el que toca. Tot i això, avui en Bernard Tapie és dels personatges més carismàtics i adorats de França i fa poc va començar a presentar un programa televisiu.
Prosternar-se, ideològicament o no, als peus de persones que són sinònim de tot excepte d’excel•lència, és difondre conceptes equivocats i confondre les línies a seguir. Ja sigui pel desenvolupament d’un país o ja sigui simplement per la conducta individual del quotidià. El problema, com tot, dependrà del grau de responsabilitat. Si una persona amb una àrea d’influència limitada al seu entorn més immediat actua amb irresponsabilitat les conseqüències no seran les mateixes que la conducta errònia d’un cap d’Estat o d’una organització internacional. És obvi però la gestió negligent i l’intent d’emmascarar-ho per semblar correcte no té només l’efecte directe dels que ho pateixen sinó que estén el pensament de que allò ha de ser socialment acceptat. En un país on la corrupció sigui generalitzada a ningú li sobtarà haver de pagar un plus a un funcionari pel tràmit d’uns papers. Tanmateix la negligència ha estat dramàtica en el cas del FMI i del Banc Mundial: durant 50 anys l’ajut internacional que han desbocat al tercer món ha tingut resultats contraproduents per haver-se basat en models econòmics equivocats, considerats referències indiscutibles.
*dades de www.imf.org
4 comentaris:
Bon article!
Si la insolvencia real del tercer mon per retornar els credits es fes publica, feria esfondrar l'economia dels paisos rics amb molt breu temps.
Bones des d'El Caire, Egipte.
Canvia l'enllaç si us plau, pel següent: www.maiol.cat
Una abraçada^^
By the way... Les caixes no et donen inspiració per un nou article?? Els fans estem impacients pels teus pensaments ;-)
No em posicionaré a favor d'en Chàvez perquè no és un personatge del que me'n pugui refiar gaire. Però sí que faré una mica d'advocat del diable... Si realment en Chàvez fa les coses tan malament, com és que se'l torna a escollir president un cop rera l'altre? Veneçuela, almenys de moment, continua sent una democràcia. En canvi el Banc Mundial o el FMI de democràtics ben poc amb la repartició de vots segons les aportacions.
Publica un comentari a l'entrada