Enfocaments simplistes

Seguint el post publicat pel Guillem intento fer una aportació sobre el conflicte basc arran de la presentació que Nacho Corredor va fer del seu llibre “439 dias de cómo Zapatero buscó la paz” sobre el tema i a la que va tenir el detall de convidar-nos, a més d'altres personalitats de luxe convé dir-ho (Carles Campuzano, Francesc Vendrell i Assumpta Baig). No sóc un entès en Euskadi ni acostumo a tractar el tema, no tant per falta d'interès sinó per haver esdevingut polititzat a uns nivells que es limiten al pur dualisme existent a la política espanyola i un servidor, al no sentir-se identificat amb cap dels dos plantejaments, tampoc no se sent implicat en el debat.

Com molt bé recalca en Guillem, és un problema que es limita a dues postures. Però en controvèrsies on no hi hagi lloc per les mitges tintes o per intents de comprensió profunda d’un problema històric, qualsevol posicionament clar, sense tonalitats diferenciades dels 2 colors predominants, també denotarà una visió superficial de la qüestió. Que quedarà bé dir que es vol la pau a nivell dialèctic però no aportarà més claus per resoldre res.

Es obvi que tothom la desitja la pau, la declaració d’intencions està clara des dels primers contactes amb ETA de les converses d’Alger fins al procés fallit del ZP. Les intencions sempre hi han estat, si més no públicament, ara bé els passos per assolir-la mai s’han acabat de donar. Si el govern de l’Estat ha estat tan ingenu com per pensar que reduint les penes o amnistiant els etarres detinguts ETA deixaria les armes és que s’ha equivocat de guió. I ja s’ha acabat veient que no eren conscients ni de amb qui mantenien els contactes dins l’entorn etarra. D'aquí ve posar en dubte la voluntat real d'arreglar les coses. Em ve al cap una escena de El Lobo, on l'infiltrat a l'organització etarra li planteja al cap dels serveis secrets espanyols que hi ha possibilitats d'acabar amb ETA i l'altre li respon "què vols? que desmuntem la paradeta?". Es ficció, però 40 anys de terrorisme en un Estat europeu posen en dubte algunes coses.

També recordo de fa anys, i ja anticipo que la distància amb el problema basc és abismal, sentir el testimoni colpidor d’un enviat especial que descrivia les desgràcies del poble txetxé, va explicar que: “a una jova txetxena li van matar el marit, que quan aquesta va anar a protestar a un grup de soldats russos desplegats per la zona, el sergent la va violar. I després d’això la noia no va trobar més remei que fer-se un vestit d’explosius i volar-se pels aires en un atemptat suïcida contra tropes russes”. La principal conclusió és que la frontera entre terrorisme i resistència és molt fina en alguns casos. Evidentment això no es pot extrapolar al conflicte basc on el terrorisme no és justificable dins l’actual Estat de dret, però si més no se’n deriva una visió menys taxativa dels fets on per força si es vol intentar solucionar s’ha d’entendre des de tots els punts de vista. La deshumanització dels etarres considerant-los entitats abstractes que només volen matar i sembrar el terror distorsiona unes persones que també renuncien a la seva vida. Abans de ser titllat de proetarra diré que hi ha una diferència substancial entre entendre i justificar, es pot arribar a entendre perquè un individu renuncia a la seva vida esborrant-se literalment de tot (amics, família) i es fa terrorista realitzant atemptats, el que és democràticament i humanament inviable és justificar que els cometi (com es pot justificar que s’assassini una nena de 4 anys a Santa Pola?), però el primer pas és necessari si no es vol simplificar un conflicte aportant conseqüentment solucions simplistes i allunyades de la realitat. Els etarres són criminals sí, però no “simples” criminals. Tot i ser obvi, el conflicte és polític i per tant en la seva resolució hi haurà necessàriament elements polítics. La distinció entre entendre i justificar la faig perquè el pensament majoritari a Espanya mai ha tingut la voluntat d'entendre els conflictes territorials, ja siguin catalans o bascos, perquè arribar a entendre'ls els hi suposaria renunciar a la seva idea nacional d'Espanya i trontollarien els fonaments de la seva concepció de la nació.

Finalment dir que l’entorn juga un paper determinant i mentre al País Basc hi hagi una part de la societat que recolzi el terrorisme no desapareixerà. Perquè va caure Terra Lliure aquí? A més de ser degut a la seva estructura i manera de fer deficients (eren 4 “nens”), el suport social era gairebé inexistent i abans de néixer ja estaven condemnats.