Sants-Sitges en 4 hores i mitja

Es dijous, arribo a les 18h40 a Sants després d'un llarg dia de classe, no tant per les hores lectives sinó pel ja famós sistema Pompeu que t'imposa un horari que t'impossibilita fer res entre setmana foradant-te el dia amb hores lliures que en el pitjor dels casos arriben a ser mitja dotzena (!). Tinc molta feina i ja planifico què fer quan torni a casa però resulta que algú em vol amargar el vespre-nit, un algú que ara mateix personifica tot el que un servei de transport públic en un país que s'autoproclama modern i europeu NO ha de ser mai, per la seva ineficiència i incompetència del personal: RENFE.
A les 18h40 arribo just per agafar un tren de la C2 amb destinació Vilanova, però abans de baixar les escales mecàniques de la via 10 m'adono que el panell que anuncia els propers trens encara porta escrit un tren amb direcció Tarragona que havia de marxar vora les 18h00... Pregant per que es tracti d'un error tècnic li pregunto a un informador de renfe què passa i per variar em diu que no en té ni idea. No passen ni 5 minuts que s'anuncia per megàfon que una avaria entre Bellvitge i el Prat té el servei de trens momentàniament aturat. Ja està, m'ho veig a venir tot, com aquella vegada al juny de l'any passat que un descarrilament d'un Euromed al Prat em va fer arribar a un examen final 1 hora i quart després que hagués començat... L'experiència amb renfe doncs, em portava a no pensar-m'ho dues vegades abans de buscar una alternativa al tren. Em dirigeixo cap a la sortida quan de sobte apareix un grup de 4 informadors, un dels quals una dona negra que es posa a cridar que el servei funciona, que només són retards però que els trens van marxant, o sigui que no ens preocupem i seguim esperant una mica més. En aquest precís instant cometo l'error de la nit, me la crec.
Primer s'anuncia per megafonia que el tren de Vilanova es troba a la via 9 però sorpresa! Arribes a la via 9 i allà hi ha 2 TRENS! UN DARRERE L'ALTRE! Finalment entro en el primer dels 2 on varis passatgers deduïm que és el tren de Vilanova. Em quedo dret entre la multitud i el tren no para d'omplir-se, és un no parar constant de gent que va empenyent per poder entrar al tren. La confusió i indignació són les notes dominants. Després d'estar-se allà una bona estona apretats com sardines dins d'una llauna (el tren portava més d'una hora allà parat) la veu de la megafonia diu que ens hem de canviar de tren i anar al situat a la via 7! La gent es precipita, tot són corredisses i trepitjades per trobar lloc a l'altre tren i tornem-hi amb el mateix, ens estem allà drets més estona esperant no sabem ben bé què, curiosament tots els informadors han desaparegut de les andanes... Sembla ser que d'allà marxarà un tren en direcció contrària, primer anirà cap a Sant Vicenç de Calders per Vilafranca i un cop arribat a Sant Vicenç tornarà a pujar cap a Barcelona per la costa, o sigui per Vilanova i Sitges... Increïble. Després d'una estona informen que s'ha d'agafar un altre tren de la mateixa via 7, en aquella via també n'hi havia 2 de seguits!!! El caos és monomental i la gent es torna a canviar de tren, li dic a una noia que acabo de conèixer de Vilanova que n'estic fart i que vaig a agafar un bus a Ronda Universitat, ella també s'hi apunta i marxem d'aquell infern. Ens acomiadem d'una altra noia de Gavà que ens desitja sort i enfilem les escales per anar cap al metro... Un cop a Ronda Universitat, una constatació que representa el cop de puny final d'aquell malson, una cua immensa de gent espera pel bus i no podem agafar el primer... (la freqüencia: un cada hora...)
Total, després de 4 hores i mitja arribo a Sitges en autobus. Una prova més que tenim unes infraestructures tercermundistes i que per moltes promeses que vagi fent el govern ZP i la ministra Narbona (que hauria de ser declarada persona no grata per la Generalitat), seguim estancats en la mateixa situació de precarietat permanent. Una autèntica vergonya per un Estat que es vol dir del primer món i connotar modernitat.